



Blog dedicado a curiosidades del pasado, presente y futuro de la red ferroviaria de Barcelona, especialmente la subterránea.




.
.
Escalera de subida y bajada del pasillo de conexión de los accesos del metro a la Fira y el vestíbulo de L1.
A la derecha de la imagen puede verse el acceso original de la estación y las obras de los nuevos accesos.
Sección longitudinal del pasillo antes y después de la construcción del túnel viario. Este túnel fue inaugurado el 18 de marzo de 1971.
Sección actual de la entrada del túnel viario. En gris fuerte se ha representado la estructura construida a principios de los 70 y en gris flojo la construida en los años 90.El bandero no es pot estar d’emetre la seva opinió sobre el recentment signat traspàs de rodalies.
.
Les condicions en les que es troba la gestió de la xarxa ferroviària del Estat sempre m’havien fet pensar que aquest seria un traspàs gairebé impossible si es volia treure alguna cosa de profit.
.
Per això, en primer lloc, us presento resumidament el actual sistema de gestió d’aquesta xarxa, que està molt condicionat per la decisió del Parlament Europeu de liberalitzar el transport ferroviari.
.
La liberalització del ferrocarril passa per l’existència d’un ens que controli la xarxa ferroviària (vies, estacions, terminals de càrrega, etc.) i que doni permisos per circular a diverses companyies ferroviàries que competeixin entre elles oferint serveis ferroviaris. Per aquests permisos de circulació aquest ens ha de cobrar, i amb aquest ingressos realitzar el manteniment de la xarxa ferroviària, estacions, etc.
.
Per tal de portar aquesta teoria a la pràctica, l’antiga RENFE el 1 de gener de 2005 es dividí en dues empreses:
* ADIF: administradora de la xarxa i encarregada de donar permisos i cobrar canons.
* Renfe Operadora: companyia de serveis ferroviaris
Dit d’un altre manera, l’ADIF es quedà les vies i les estacions i Renfe Operadora els trens.
.
A més l’Estat i Renfe Operadora signaren el Contrato-Programa 2.006-2.010 on s’estableixen els objectius, obligacions i compromisos entre l’Estat i Renfe Operadora fins el 2.010.
.
Amb aquest marc, el traspàs de rodalies era una missió impossible. Doncs per una banda era evident que el Ministeri no faria res per que l’ADIF es desprengués de les vies per on circulen els trens de rodalies, doncs part d’aquestes serveixen a molts d’altres serveis (regionals, mercaderies, llarga distància, etc). I, per altre banda, els serveis de Renfe Operadora estan lligats al Contracte-Programa ja signat.
.
D’acord amb això, potser el millor hagués estat no reivindicar el traspàs i fer un rigorós seguiment de les inversions del Estat en la xarxa i dels serveis prestats per Renfe Operadora, exigint el compliment dels estàndards de qualitat dels que Renfe Operadora fa gala en altres territoris.
.
Però si per motius electorals era necessari reivindicar el traspàs, el bandero confiava que des de la Generalitat es treballaria en les següents línees:
1. Aconseguir la cessió per part d’ADIF de les estacions en les que majoritàriament operen serveis de Rodalies. És evident que l’ADIF no cedirà Sants, però per què no Gavà?
2. Aconseguir tenir veu i vot en els òrgans de govern de l’ADIF pel que fa a la infraestructura que passa pel territori català.
3. Treballar per que amb posterioritat del 2.010, un cop finalitzat el contracte-programa, una part de Renfe Operadora passes a dependre de la Generalitat (personal, trens, tallers, etc.) i disposéssim del nostre servei de rodalies.
En canvi pel que es desprèn de les noticies i notes de premses disponibles a dia d’avui, el traspàs consisteix únicament en adquirir la Generalitat els drets i obligacions que l’Estat tenia al contracte-programa i això dona dret als següents punts:
* Regulació del servei
* Inspecció dels serveis i regim sancionador per infraccions
* Establiment de tarifes
* Aprovació de les condicions generals dels contractes de transport de viatgers
* Establiment de serveis mínims en cas de vaga
* Resolució de reclamacions de viatgers
D’aquest llistat l’únic que pot ser interessant és el primer, i encara ens han d’explicar en que consistirà. El que és segur és que la Generalitat no decidirà ni amb quins tren opera Renfe a Catalunya.

¿Cuál es la razón de esta extraña configuración? La explicación a ello la encontramos en los inicios de la estación, pues se proyectó una tercera vía para poder dar servicios directos, tipo lanzadera, entre esta estación y el centro de la ciudad (estación de Catalunya), pensando sobretodo en la exposición universal de 1929.
Esta tercera vía, perdió rápidamente su función original y pasó a emplearse como cola de maniobras, hasta la llegada de la línea 3 en 1975.
El "Proyecto de Infraestructura de
Además, el proyecto contempló la construcción de una pasarela en el extremo Fondo de
La zona de andén ampliada, a parte de dar servicio al transbordo con L3, actualmente se está empleando para ubicar diferentes locales comerciales y en el túnel final existen diferentes instalaciones de la estación (transformadores, pozos de bomba, etc.).