Els assessors del actual Govern de la Generalitat, aquest estiu, ens varen sorprendre amb una campanya publicitària que proclamava una revolució de petits gestos per mitigar els focs forestals. Posteriorment, amb nous anuncis, es va pretendre estendre dita revolució al camp de la mobilitat amb el fi de disminuir els accidents de tràfic. Fins aquí res a dir, esta bé que en aquells temes que els ciutadans tenim una part de responsabilitat aquesta se’ns recordi.
Però a finals del passat any, el gabinet de comunicació del Govern, portà la esmentada revolució al camp del transport públic de manera totalment desencertada. El bandero pot entendre que per lluitar contra la contaminació es promogui la utilització del transport públic com un petit gest que pot ajudar a disminuir les emissions de gasos contaminants. Però el que es va anunciar com una part de la revolució dels petits gestos fou la inauguració del primer tram de la llargament promocionada i desesperadament esperada Línia 9.
Propaganda sobre la inauguració de la L9 fotografiada a l’estació de Navas al desembre de 2.009La L9 un petit gest? Es tracta de la infraestructura més cara promocionada per la Generalitat. A més, no està de més recordar que originalment es pressupostà en 2.500 M€ i és digué que el primer tram, fins la Sagrera, s’inauguraria al 2.004 i que, actualment, es reconeix un cost de 7.000 M€ i l’arribada a la Sagrera es preveu per l’estiu de 2.010. Davant d’això l’únic petit gest que pot fer el ciutadà es suportar amb paciència totes les noticies que, com si res, anuncien endarreriments i desviaments pressupostaris.
En fi, la propaganda dels governs es delirant i un clar exemple és la L9: s’han passat casi 8 anys dient que era la línea de metro més llarga d’Europa i quan finalment ens diuen que la inauguren es tracta d’un primer tramet que no arriba a 4 km. I per acabar-ho d’adobar ens expliquen amb dibuixos animats que es tracta d’un petit gest.
Per últim dir que el disseny gràfic de la campanya no és autòcton, ha estat realitzat a l’estranger, com si a Catalunya no tinguéssim dissenyadors gràfics ni animadors.
19 comentarios:
De trenes no entiendo pero de tebeos algo, y lo que puedo decir de esa campaña, cuando he visto los anuncios en la tele, es que estaba muy mal hecha, por que los dibujines eran muy monos, pero el mensaje que intentaban transmitir era muy confuso, nada claro.
Bonito pero inútil. Caro pero inútil?
Gran metáfora de país.
Y nos pillen confesados cuando empiecen con los grandes gestos...
Esto era lo que me faltaba por oir, yo de tebeos y de publicidad ni idea, así que quería pensar que la campaña en si tenía un mínimo de calidad, pero si además el grafismo tampoco es bueno que más se puede decir.
Sólo se me ocurre una cosa, la misma mala gestión que percibo por parte de la administración en el tema ferroviario es extensiva a la mayoría de temas, por ejemplo el de la comunicación publicitaria.
Per raóns professionals conec de molt a prop la construcció de la L-9. Fins l´any passat treballaba en una de las empresas subministradoras de materiál a la UTE constructora. El que jo conec, es porta d´una manera anárquica. No tenen cap previssió de las necessitats de materiál, ho van demanánt sobre la marxa, de vegadas amb urgencias per inprevissió. Els pagaménts son a cent-vuitanta dias, i de vagades més. No m´extranya rés las desviacións pressupostarias, Només en el trám de Badalona tenien sub-contractades una vintena de empresses alienas a l´UTE. Com podrás imaginar aquesta obra es el caós absolut.
Per cert, tornánt al tema del traspás de rodalies, ahír vaig parlar amb un bon amíc meu que un cap intermig d´ADIF. Efectivament, la Generalitat només ha fét una oficina de contról que teoricament vigila el cumpliment del servei.
Un altre lloc on colocar algún privilegiat amb bonas conexións.
Es un trespás virtuál.
Rodericus,
Desgraciadament la meva faceta profesional també m'ha permés veure per sobre la gestió de la L9 i estic totalment d'acord amb tu és el caos absolut.
Respecte el comentari sobre el traspàs, confirmes amb un testimoni les meves sospites.
Sobre els dibuixets aquests, a part de ser horribles, a la Renfe, ja fa mesos que als trens Civia els enganxen als vidres tapant descaradament la visió dels viatgers. Un dels pocs bons moments del dia laborable que era veure la sortida del sol i el mar al llarg de les costes del Garraf i hem d'empassar-nos el petit gest. Seria més realista si pintessin els dibuixets com mans en que està aixecat el dit gros del mig.
Roger,
M’agrada la idea de la ma amb el dit gros del mig aixecat.
Així tot, el que és més curiós de la història que expliques és que la Generalitat deu pagar a Renfe per posar la seva propaganda dels ninotets. Té nassos el tema, que després de com va la cosa, la Generalitat pagui a Renfe.
El més irònic de tot és que en les primeres campanyes es feia servir l'espressió dels "petits gestos" per transmetre la idea de que tots som en part responsables quan es parla de temes com els incendis o els accidents. Em sembla coherent.
El que trobo absurd és que es parli en els mateixos termes quan es tracta de la L9: em pregunto quin gest més ha de fer el pobre ciutadà, a banda de la seva paciència i bona fe. Potser també esperen que anem tots cap a Santa Coloma a "fer gasto" de la nova línia. Dons jo també proposo que els fem el "petit gest" d'ensenyar-los el dit-del-mig.
Hola Bandero soy Jorge de Buenos Aires, Argentina y llegue tu blog gracias a Km329.
Muy loco eso de los porqué sobre los anchos de vias, nunca me hubiera imaginado que la trocha estandard podía venir del tiempo de los romanos.
Te cuento que aquí tenemos todos los anchos de vías, métrica, estandard y ancha con 1676mm. que fueron elegidas por las disitintas compañias según su presupuesto.
Ademas en mucho menor medida algunas lineas Decauville llamadas de trocha economica que van de los 600mm a los 750mm.
Felicitaciones por tu trabajo y te invito a pasar por mi blog.
www.rapidoamoron.blogspot.com
Saludos desde Buenos Aires.
Por esa diferencia de medidas entre la ibérica (1668) y la trocha ancha nuestra (1676) es que al material español traido le deben cambiar los bogies.
Això em recorda aquella mítica campanya de: "La feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur". Us en recordeu? Doncs segons aquest lema ho tenim bastant magre!
Els enchufes i trapitxeos de l'administració no coneixen color polític. Tant si són convergents com socialistes, tothom va a xupar del bote tant com pugui.
"La feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres".
Gran lema sí senyor, el recordo molt bé, almenys en aquest cas el màrketing era correcte i fins i tot brillant...
Jorge,
Muchas gracias por enriquecer este blog con comentarios sobre la red ferroviaria argentina. La verdad es que soy un auténtico ignorante de esa red, así que apartir de tus viajes espero ir conociendola.
Marc, Pepi,
Totalment d'acord: "La feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres"
Quin gran eslogan, podriem fer cartells i portar-los a les conselleries i les demés entitats de l'administració a veure si donen exemple.
Penso jo que tampoc es correcte que triguin tant en construir la Línia 9 però es que van dir que estaria acabada l'any 2002 fins l'Aeroport o es que no ho recordeu? En el futur si que serà una revolució si d'una vegada per totes l'acaban de construir tota...
Ferrotren,
Estic d'acord amb tu que no és correcte el retard de la L9 i que aquesta el dia que s'acabi haura suposat una petita revolució en el mapa del transport públic de la ciutat contal.
Però respecte el que comentes de l'aeroport, va ser al 2003 quan es varen licitar les obres d'aquest tram de L9.
A mi sempre em sorgeix la mateixa pregunta: com podem estar formant part de la Unió Europea i alhora estar-ne tant lluny? Les principals ciutats europees tenen transports directes entre l'aeroport i el centre urbà. Tan difícil és entendre la importància que té un aeroport?
Benvolgut Bandero,
primer deixa'm que et feliciti pel teu excel·lent blog en el qual em permeto encetar-me com a tertulià.
Sobre tot el que ja s'ha dit en aquesta entrada, jo m'he de confessar com un fan existencial d'aquests "petits gestos" infàmics que ens té acostumada la classe política que ens envolta. Particularment m'ha fet molta gràcia com una campanya pràcticament infantil (http://www.gencat.cat/larevoluciodelspetitsgestos/) té l'assombrosa capacitat de comparar els "petits" gestos del govern, materialitzats en virtuoses línies de metro i desalinitzadores(entre d'altres), amb una cosa tan seriosa com és calar foc al bosc o conduir begut. Ho trobo d'un cinisme interesantment passat de voltes, alhora que em ratifico cada vegada més en la teoria que la campanya no va adreçada al públic adult.
En els tems que corren, potser valdria la pena pensar en altres petits gestos més coherents abans que en aquesta campanya. En fi, enhorabona de nou pel blog i pel debat que suscita.
Marc:
com podem estar formant part de la Unió Europea i alhora estar-ne tant lluny?
Una gran pregunta però malauradament no tinc respsta.
Pepu:
Sigues benvingut, em fa molta il·lusió la teva visita i m'alegra el fet que t'agradi el blog.
Respecte les teves opinions estic plenament d'acord amb que "potser valdria la pena pensar en altres petits gestos més coherents".
Senyor bandero, després de llegir aquest article, no puc menys que felicitar-lo i, a més, per duplicat:
1. Per haver escrit l'article en la llengua en que en Pompeu Fabra va establir càtedra (acomplint així allò que li vaig suggerir).
2. M'agrada molt el tema tractat (essent un fantàstic contrapunt dels articles més tècnics anteriorment publicats).
Dit això i després de lleguir tots els comentaris exposats, poca cosa puc afegir, només recordar que, sovint, davant d'una campanya "il.lògica" i "incongruent" hi ha darrere una data d'eleccions pròxima. En aquests casos la premisa a seguir és senzillament fer veure que s'estan fent coses; "ensenyant-les" al gran públic... important poc si aquestes s'han fet tard, car i a mitges.
Publicar un comentario